Teresa Forcades

Passat el rebombori que aquesta monja ha aixecat en els mitjans de comunicació voldria fer unes consideracions sobre ella

Recordem que Teresa Forcades actualment és monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat, metge i teòloga, però que el seu ingrés al monestir va ser quan ja tenia el títol de metge. Ha passat uns anys a les universitats de N.Y. i Harward i ha vist moltes coses. Per tant, quan parla dels temes que coneix, sap molt bé el que diu, encara que el que diu no agradi tothom i, com sols passar, es critiquen d’una forma que no deixen en molt bon lloc a les persones doctes que les pronuncien

La primera vegada que la vaig sentir a parlar va ser en el Congrés de Cristianisme Segle XXI de l’any 2005 sota el títol “Religions institunalitzades en una societat Laica” i ella va parlar com a feminista del tracte que rep la dona, inclús la teòloga, dintre de l’església.

La paraula feminista té molts significats. Per uns, pronunciar-la pot ser despectiu i per altres de lloança. Segons el meu punt de vista no és ni una cosa ni l’altre, sinó una simple realitat. Els exemples que va exposar de casos viscuts demostren clarament que l’estructura eclesiàstica és masclista.

La vaig tornar a sentir en una taula rodona a TV3 sobre els evangelis apòcrifs on els altres convidats eren un monjo de Monserrat, Armand Puig i un altre teòleg, també clergue, que no recordo el seu nom. Ella era l'única teòloga i bastant més jove que els altres. El que varen dir els tres teòlegs estava molt ben argumentat, però entrava per una orella i sortia per l’altre, ja que era bastant difícil d’entendre. L’única veu que era senzilla i que s’entenia era la d’ella. Utilitzava un llenguatge actual i enfocava els temes amb una mentalitat diferent a la dels seus contertulians. Evidentment, alguns punts de vista no eren concordants. Diferència d’edat?, de sexe?

De les últimes vegades que l’he sentit cito l’entrevista a TV3 en el programa “Singulars” i faré referència a la enverinada pegunta que Barberà li va fer sobre l'avortament i la píndola del dia després. Les seves respostes, basades en la experiència americana, estan molt ben raonades, però no són exactament les oficials de la jerarquia catòlica. Els que s’escandalitzen sempre han armat el seu guirigall i ha estat cridada a capítol pel Vaticà, on ja ha fet arribar les respostes al requeriment, després d’assessorar-se en experts i teòlegs (cito paraules exactes publicades per l'Oriol Domingo a La Vanguardia, i afegeixo: teòlegs, no teòlogues, per si a cas)

Per fer-vos criteri propi, us proposo que llegiu o escolteu:
1.) Entrevista (del pecat?) en el Programa “Singulars”
www.tv3.cat/videos/1313539

2.-) Una de les crítiques
Des de Google. Buscar Teresa Forcades. “De qué va esta monja benedictina” Mireu el que diu l’autor i els comentaris

3-) Aclariment que fa sobre l’avortament la pròpia Teresa

www.benedictinescat.com/montserrat i anar a català i Teresa F. (Aquest article algunes vegades no surt. En aquest cas el trobareu a Foc Nou)
http://www.focnou.cat/
i anar a Hemeroteca, Tribuna i clicar sobre “Un aclariment sobre l’avortament”

4.-) La Vanguardia del dia 18 d’octubre, Religió, article d’Oriol Domingo, “Una ovella entre llops” Resum complert dels fets

Joan

Jornada Extraordinària a la Parròquia de la Bonanova

No podem anunciar que tots som germans i prescindir de si els germans tenen pa o no tenen pa.

Pere Casaldàliga

RECOLLIDA D’ALIMENTS

Es pot dir ben bé que el dia 24 d’Octubre la Parròquia de la Bonanova va viure una jornada EXTRAORDINÀRIA: extraordinària pel temps que va fer, immillorable; extraordinària per la participació de persones compromeses de la parròquia; extraordinària pel motiu de la jornada, recollida d’aliments per a qui passa fam; extraordinària per la solidaritat de les més de 1000 famílies, que aportaren aliments; extraordinària per la quantitat d’aliments recollida, més de 3000 quilos (arròs, llegums, oli, conserves, llet, galetes i fins i tot donatius monetaris); extraordinària per l’exaltació espiritual de tots plegats.

Ja veieu, doncs, com la fraternitat pot fer grans coses: aportant cada família una petita part dels seus aliments se’n fa una gran quantitat, que farà possible el resoldre durant un temps les necessitats de moltes famílies de la parròquia del barri de Roquetes, on finalment van a parar els aliments recollits. Han estat tantes les bosses recollides que el vehicle que les venia a recollir ve haver de fer més de 10 viatges per endur-se-les totes.

Cal agrair a totes les persones que hi col·laboraren, primer de tot a les famílies portadores d’aliments, i desprès a tothom que hi intervingué: les dedicades a la recepció, que feren torns des de les deu del matí fins les vuit del vespre; els components de l’agrupament escolta Joan Maragall, que es reuneix a la parròquia, que es dedicà a repartir fulls per donar a conèixer la campanya; al florista senyor Prat per la col·locació de la pancarta.... Agraïment a tots per l’esforç fet, el temps dedicat a una causa tan justa i per la eficiència demostrada.

Els promotors d’aquesta idea, en primer lloc el senyor Rector, Carles Sauró, i després el Consell Pastoral, poden sentir-se orgullosos de la iniciativa i encara més per la resposta obtinguda. Creiem que és un bon camí que altres parròquies podrien emprendre perquè és evident que el prestigi d’honestedat i d’ajuda als pobres que té l’Església, per una banda, i la proximitat física de la iniciativa als feligresos, per l’altra, ho fa tot més fàcil.

Manel Cardeña Coma

Centenari de la mort de Ferrer i Guardia

El canal 33 va passar ahir vespre un documental sobre Francesc Ferrer i Guardia, molt ben fet i documentat

Pels que no sabeu qui és, en faig una referència, però com ja veureu, no és l’objectiu principal d’aquest comentari

Ferrer i Guardia va ser un pedagog i lliure pensador de marcat caràcter anticlerical nascut a Alella a l’any 1859. Va fundar l’Escola Moderna. Al 1906 i arrel de l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid li van clausurar l'Escola i li costà un any d'empresonament per complicitat. Finalment va ser absolt. A l'any següent, es va traslladar a França i Bélgica i en aquest últim país va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

El 13 d'octubre de 1909 va ser executat al castell de Monjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la Setmana Tràgica

L’objectiu d’aquest article és ressaltar la figura del defensor que va tenir en Ferrer i Guardia, el capità Francesc Galceran i Ferrer, a qui vaig conèixer d’adolescent i tenir ocasió de compartir moltes estones amb ell i la seva muller, la Lola. Era un personatge que impressionava. M’explicava les peripècies de la guerra d’Àfrica, però mai passava d’aquesta època.

A la seva mort, el meu pare em va explicar que al Sr Galceran li va tocar per torn defensar en un Consell de Guerra a un acusat a qui demanaven la pena de mort i que la seva defensa va ser molt eficient i convincent per tothom, menys pel tribunal que va fer cas omís de totes les seves al·legacions, com ja se suposava

Aquesta actitud seva li va portar que la major part de companys militats li retiressin la seva amistat i que quan ell entrava a la sala de banderes, pràcticament el deixaven sol. Tots marxaven.

Poc temps després i aprofitant que l’exercit va voler reduir el nombre d’oficials i va proposar una jubilació anticipada i un ascens d’un grau als que si acollissin, el Sr Galceran ho va fer-ho i va acabar com a comandant

Fins ahir que vaig veure aquest documental no havia pogut constatar en lloc que el meu record fos realitat i no visions fosques de l’adolescència.

Crec que aquesta persona mereix un reconeixement molt més important que el que fins ara ha tingut.

http://www.tv3.cat/videos/1541029

Aquest vídeo dura uns 50 minuts. La part que parla del Sr. Galceran comença cap als 40 minuts

Joan

VI jornades de Gent Gran a Manresa

Organitzades per l’Ajuntament i en l’auditori de la Caixa d’Estalvis de Manresa es van celebrar aquestes jornades amb el tema “Noves tecnologies aplicades en l’àmbit de les persones grans”, a la que, com a President de la nostra entitat, hi vaig ser convidat per participar en una taula rodona

L’acte va ser presidit per la Sra. Regidora de Gent Gran, Mar Canet

La conferència inaugural la va fer el Sr. Lluís Tarin, membre de la fundació TicSalut. Va ser molt viva i engrescadora, posant de relleu el que significa Internet, malgrat a ser una eina amb “edat troglodita”, i a la que la gent gran que hi estigui interessada (acte voluntari i lliure) li pot ajudar a estar en el món d’avui. Va constatar que internet és una eina molt bona per fomentar les relacions familiars especialment en aquelles famílies que viuen en ciutats distants, ja que els permet comunicar-se i veure’s a traves de les WEBCAM

La taula rodona no va tenir el format habitual en què els tertulians comenten un tema sota el guiatge d’un moderador, sinó que cada un dels tertulians vam tenir 12 minuts per fer una ràpida exposició sobre el tema que ens va demanar. Tots vàrem veure la targeta vermella, ja que 12 minuts era molt poc temps per explicar quelcom

El meu tema va ser el “Bloc de la Llar Mossèn Lluís Vidal”. Aquí es va posar de manifest una altra vegada el que el Sr Tarin va qualificar “edat troglodita d’internet”, ja que tant ell com jo no varem poder connecta-hi, i no vaig poder mostrar la nostra Web. El que si vaig poder projectar, per no estar a la xarxa, va ser la nostra imatge. La caseta, símbol de la nostra Llar.

De la resta de jornada no en puc fer cap comentari, ja que per motius que no venen al cas, vaig tenir que tornar cap Barcelona

Des d’aquí vull donar les gràcies als organitzadors per haver-me convidat en la meva qualitat de President de la Llar a participar en aquestes jornades dintre dels actes del dia de la Gent Gran

Full dominical del 20 de setembre

A l'últina pàgina d'aquesta FULL porta dues notícies que em criden l’atenció

A.) La nova WEB de l’Arquebisbat de Barcelona, que s’inaugurarà el dia de la Mercè a les 12 del migdia

És bo que la WEB de l'Arquebisbat es modernitzi i que els seus continguts es puguin llegir en cinc idiomes.

La notícia diu que la WEB s’anirà complementant amb l’aportació de les parròquies i de les diverses institucions diocesanes, cosa lloable però que no és fàcil d’assolir.

* Estan les parròquies preparades per fer-ho?
* Qui són les institucions diocesanes?
**** Només les que estiguin registrades?
**** La nostra Llar, podrà participar-hi?

Sigui quin sigui el sentit a la paraula institucions diocesanes, i encara que no se'n ho permeti, és una BONA NOTÍCIA que l’arquebisbat es posi al dia

B.-) El Germà de La Salle, Joan Lluís Casanovas, morí d’accident en les muntanyes del Pallars Sobirà. Era director i ànima de l’escola Cintra, una escola del Raval per a infants. Aquest fet es va produir el 12 d’Agost.

Tant les televisions autonòmiques com la premsa ho va donar a conèixer el mateix dia o l’endemà, possiblement més per tractar-se d’un accident que no pas per la seva obra en el Raval.

En el Full la nota NO surt fins aquesta setmana, dia 20 de setembre.

* Quin sentit té donar notes amb tanta demora?
* Quin criteri es té per triar els obituaris?

Avui, que les noticies corren tant ràpid i des del punt de vista del lector, em pregunto:

* És correcta que les notícies es publiquin quan ja han deixat de ser-ho?

Per mi, és evident que NO

Què es pot fer per assolir que les notícies siguin notícies i no notes que semblen més de compromís que res?

Cal també modernitzar el Full?

Joan

La Web serà a partir del dia de Mercè a les 12 del mijdia la següent

http://www.arquebisbatdebarcelona.org/

Las Vacances

Les nostres vacances les hem passat en el Pirineu, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, fent cultura i coneixent les nostres terres més a fons

A la Vall d’Aran vàrem fer estada en el poble d’Arties, situat a l’entrada a la Vall pel Port de la Bonaigua, a la confluència dels rius Arties i la Garona. És petit, però està ben cuidat

Ens va permetre tornar a visitar el bosc de la Varicauba, un dels boscos de la Vall que corre paral·lel a la Garona des de Viella fins a trobar el riu Jueu, prop del poble de Les Bordes, i a la seva part alta hi ha la Bassa d’Oles. És un estany natural i els seus entorns permeten fer-hi una bona estona de parada

La baixada cap el riu ens va presentar unes vistes del Tuc de l’Entecada, que aquest any estava nevat, i que ens va portar a l’Artiga de Lin, punt de sortida per veure els “Ulls del Jueu”, cosa que no vàrem fer, i ens vàrem acontentar amb les cascades que fa el riu, junt a l’Artiga

El riu Jueu neix a l'Aragó i poc després s'amaga en la glacera de l’Aneto fins que surt per uns forats sobre l’Artiga de Lin. D’aquí el seu nom

A la vall de Varradòs s'hi troba la cascada anomenada "Salt del Pitx", És molt espectacular i ens permet fer unes bones fotos del massís de la Maladeta

I en el Pallars, que és el cinquè any que hi anem, i sembla que ja ho havíem vist tot, però NO. Ressaltarem el romànic que es troba a Baiasca i a Son. No tenen la importància de les Bohí, però no està gens malament. Segons el senyor Marcelí, que és un dels pocs veïns del poble i és qui té cura de l’església, ens va dir que les pintures eren les originals. Malgrat que els seu estat no era gaire bo, no ens ho vàrem creure del tot. Com podeu comprovar en la foto, l'’altar d'estil barroc no és molt bonic. Com a peça curiosa hi ha un cofessionari.

I per acabar ressaltarem la visita feta al Museu de les Papallones de Catalunya, en el poblet de Pujalts, sobre Sort. Tenen uns 30.000 exemplars, tots de Catalunya, dels que n'hi han uns 4.000 d'exposats. És una visita molt interessant i recomanem a tots els grups de gent gran que si fan una sortida pels voltants de Sort, no deixen de visitar aquest museu.

En aquesta visita ens va acompanyar el nostre soci Ernest Fontic que tots coneixeu

Joan i Mª Lluïsa

Nota: Si feu dobleclich sobre les fotos, les veureu a pantalla sencera

Pep Coll, el passat dia 7 i a Ribera de Cardós, va presentar el seu nou llibre "La nit que la muntanya va baixar al riu"

Les vacances es poden viure de moltes maneres. Per la Mª Lluïsa i jo són uns dies de descans i de relació amb la vida del poble on anem i les seves persones.

Malgrat que tinc moltes coses que explicar, avui dedicaré tot l’espai a la presentació d’aquest llibre, no com a ressenya literària sinó amb les coses que a mi en van impactar.

Primer impacta: La gestació del llibre i la figura de l’hoteler

En tornar d’un congrés, uns especialistes en llegendes de Catalunya es queden atrapats en aquest poblet del Pallars Sobirà a causa de l’esllavissada de la muntanya sobre el riu que va tallar la carretera. (Ull al títol del llibre!)

El propietari de l’hotel, després de sopar, els va demanar que expliquessin unes quantes llegendes als companys d’infortuni que compartien hotel. L’èxit va ser sorprenent

L’hoteler després de felicitar tothom va demanar als experts que fessin un llibre amb aquestes llegendes per tenir-lo ell a l’hotel. Els experts van fugir d’estudis: “Tot això ja es publicarà juntament amb les ponències, debats i resta de documents del congrés”.

L’hoteler no es va donat per vençut

“No llencin els diners, per l’amor de Déu!. Qui volen que se’l llegeixi un pal així!”

El sentit comú de l’hoteler i la seva perseverança es va imposar!

Segon impacta: La llegenda del cavaller Milanys

Un clàssic pacta entre un cavaller i el diable que a canvi de la seva ànima el faria viure mentre ell volgués. I així va ser, però el cavaller no es va adonar que es faria vell, molt vell i que els descendents dels seus descendents l’acabarien tancant a les golfes com un objecte inútil.

Aquesta llegenda va donar peu a un col·loqui sobre l’allargament de la vida i la seva qualitat, tema molt adient per les persones grans com nosaltres i debatut a la nostra LLAR llargament

Tercer impacta: capacitat de resoldre problemes davant dels imponderables

Com que l’acte seria en el mes d’agost estava previst fer-lo a la plaça del poble. Però el que no passa mai, va passar. Va ploure. En molt poca estona i sense cap mena de problema administratiu, els veïns que organitzaren l’acte, van habilitar el menjador de l’escola i tot solucionat. És clar que els organitzadors no van sopar!

Quart impacta: Participació de la gent del poble

Entre la presentació i el col·loqui, la Roser, una noia jove que estudia l’acordió, ens va tocar una peça d’una gran força que quasi ens fa veure entrar per la porta les bruixes de les llegendes. Quina empenta porta aquesta jove en escollir aquesta peça!

I com no podia ser d'altra manera, els “minairons”, amb la seva barretina vermella tota rígida ens van obsequiar amb coca, xocolata i un traguet de vi bo.

Pep Coll és fill del Pallars Jussà. Actualment és professor de Llengua i Literatura Catalana a Lleida. (A internet trobareu tot el que vulgueu d’ell)

Nota: El nostre hotel no era el de l’hotaler citat

Joan

ADSL i els números 901 i 902

Un amic meu m'ha fet arribar aquest comentari:

"Per aclarir uns dubtes sobre la meva Renda, he trucat a l’AEAT vàries vegades als números 901 que et faciliten on m'han donat una informació bastant bona

La meva sorpresa va ser quan vaig rebre la factura del telèfon, ja que pensava que aquests números formaven part dels gratuïts del meu ADSL No és axis. Aquests números estan exclosos i em va costar 45€ "

És normal, que no vol dir ètic, que moltes empreses facilitin números 901 o 902, sense avisar que haurem de pagar

Tampoc ens diuen que per poder tenir un número d’aquests, s’ha de contractar un número normal que serveix de suport al de pagament i que aquest SÍ que està inclòs en les trucades gratuïtes. Aquest número no el faciliten MAI. Si els coneixes i hi telefones, et diuen exactament el que et dirien a traves dels de pagament, però sense pagar

Si vols saber el número normal de l’empresa que t’ha facilitat un 901 o 902, entra a la següent WEB i quasi segur que et donaran el número gratuït que li correspon. No hi són tots, però SÍ que n'hi ha molts

http://www.nomasnumeros900.com/

Quan et demani el número, s'ha de posar en grups de tres: 901 xxx xxx

Joan